Dins l'ombra còmplice, davant sant Valentí
Dempeus cara a cara, es donaven les mans.
Quan ella va obrir la seva, hi va trobar un joiell.
Era un tresor, era el cor d'ell, fet d'or i de granat. |
Granat, indicacions esotèriques:
Desenvolupa la confiança en un mateix i la perseverança necessària
per a la realització dels projectes.
Plaer en l'acció i èxit assegurat. El granat protegeix contra el mal i els perills amagats. |
| Els “Joiells Catalans” i la Casa Perez: |
| Una terra, unes joies, uns homes |
| La història transcorre a l'extrem de la plana del Rosselló, allà on s'acaben les vinyes i on comença la muntanya. Som en aquest meravellós Conflent sembrat d'encantadores esglesioles romàniques i que acull dues de les abadies més boniques dels Pirineus: Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó.
És dia de mercat, un dia de sol i de tramuntana, i Prada, la plàcida, ens mostra totes les seves belleses. Vila de vella tradició, on els pastors trobaven abans els moliners i els venedors de teixits, i avui els neorurals, antics hippies, hi troben la dona del sots prefecte amb el cistell al braç, i on, damunt dels taulells, enmig de les verdures fresques i de les fruites, la bona mel és veïna del formatget de cabra i del foie gras.
Va ser aquí, prop de la font, també en dia de mercat, on, fa tants anys, en Guillem i l'Eugènia van decidir prometre's. Les relíquies de sant Valentí que acabaven de venerar a l'església de sant Pere, a dues passes, hi devien tenir alguna influència... El dia del casament, l'Eugènia duia al coll, amb orgull, una magnífica creu Badina feta d'or i de granats, una joia de família, regal de la seva àvia, i unes arracades, també de granats, d'un bonic vermell, un vermell de robí proper de la cirera... |
| Els “Joiells Catalans” |
| Es pot, avui encara, a Prada de Conflent, admirar aquestes joies, descobrir-ne la història i la del granat, a la plaça de sant Pere, a can Privat. Hom s'hi assabenta que la creu Badina ens ve segurament dels càtars. Formada, com a mínim, amb sis bonics granats de color igual, l'última pedra del braç vertical, el més llarg de la creu, és sempre mòbil. Els càtars, com és sabut, veneraven una creu de quatre braços tots iguals. A causa de les persecucions i davant l'obligació d'amagar la seva fe, haurien inventat la creu Badina, conforme en aparença a les exigències catòliques però, en realitat, fidel als seus principis... Avui, sense abandonar les formes antigues, la família Privat continua creant nous models dia rera dia. En tenen, en total, més de dos mil, adaptats a les noves exigències i als nous estils de vida, i els han donat un nom: «Els Joiells Catalans». |
| Els granats, pedres rares i mítiques |
| Els colors del granat evoquen l'amor, el sagrat, per la passió de Crist, i als granats en si mateixos se'ls atribueixen molts poders: Diuen que augmenten la confiança en si mateix i la perseverança i que protegeixen contra el mal i els perills amagats. En tot cas, sembla que els nostres avis hi creien. Els nostres gemmòlegs d'avui els troben, però, altres qualitats: per començar, un excel•lent índex de duresa, set, de vegades set i mig (recordem que safirs i robí, a títol de comparació, tenen un índex de vuit i mig). Una pedra fina molt dura, doncs, i una pedra complexa, procedent de la família dels silicats, com la maragda, l'aiguamarina, el topazi o el jade. El granat el podem trobar també amb colors molt variats: l'almandina tira més aviat cap al rosa, la tsavorita, de la mateixa família, és verda, però la majoria dels granats els trobem amb diferents matisos de vermell, del gairebé marró al quasi violeta. No és sorprenent, per tant que s'hagi donat sovint a aquestes pedres que fan somiar, els noms poètics i fantasiosos de robí d'Amèrica, d'Arizona, de Califòrnia, de Ceilan o d'Alabanda. Quan porten el nom de robí o granat de Bohèmia, Sirià o del Cap es tracta més sovint de granats de tipus “pirop”, el que s'utilitza més habitualment des del temps dels merovingis. |
| Del lingot al joiell, un treball excepcional |
| La més bonica i més grossa d'aquestes pedres, el rei dels granats, la van descobrir al segle XVI, a Bohèmia; és un “pirop” vermell de foc de la mida d'un ou de colom, i fins avui no se n'ha trobat cap d'igual. A més dels magnífics granats, el que apassiona els Privat és el treball de l'or que, d'alguna manera, vesteix la pedra i destaca tota la seva bellesa. I aquí, al seu taller, es descobreix amb sorpresa que tot, absolutament tot, es fa encara amb tècniques de les més tradicionals. Començant directament amb el lingot per arribar a les més sumptuoses joies, aquests artesans dels més hàbils estiraran, torçaran i fondran el metall. Amb la tècnica complexa dita de la “cera perduda”, obtenen un resultat d'una extrema precisió. L'or serà posat en forma, recuit, netejat, polit, esmerilat amb una cura perfecta i diverses vegades, per tal d'obtenir una joia d'una qualitat incomparable. Només així podrà merèixer la denominació de “Joiell Català” i el certificat de garantia que l'acompanya. Però això no és tot: ja que si a can Privat saben escollir primerament les millors pedres i després treballar l'or com a veritables mestres joiers per donar més esclat al granat, els queden, encara, més secrets... |
| El muntatge a l'estil antic i la genialitat d'Henri Privat |
| Per obtenir o reconèixer les joies de granat més boniques, les úniques que mereixen que se les anomeni “Joiells Catalans” cal conèixer dos secrets: Els autèntics «Joiells catalans» estan tots muntats en “encast tancat per sota”, a l'antiga, una tècnica que s'ha conservat pràcticament sense alteració des de l'època bizantina i és un exemple únic a Europa. En lloc de ser simplement mantingut amb ganxets, el granat es col•loca sobre un fons i, envoltat d'or, s'encasta en el metall preciós, aquest és el primer secret. El segon, és la tècnica del «palló», que era a l'origen una fulla de plata que es col•locava sota la pedra per reflectir la llum. Malauradament, amb el temps, aquesta fulla de plata s'oxidava i la joia perdia l'esclat. A finals del segle XIX i al segle XX les tècniques van canviar i els artesans van intentar tota mena de mètodes, però cap no era satisfactòria. Fins que Henri Privat va tenir una idea genial: Inalterable i compatible amb l'or, l'esmalt era la solució. Després de múltiples proves, Henri va trobar un mètode que de seguida va ser recompensat i patentat: el palló amb esmalt. Va aconseguir així resoldre un problema que s'havia presentat des de sempre als joiers i va fer evolucionar una tècnica que gairebé no havia canviat des del segle XV! |
| La Casa Perez i la família Privat |
| Val a dir que Henri té a qui semblar-se: ve d'una família on ha calgut renovar-se sense parar. Els seus orígens llunyans es troben d'un extrem a l'altre dels Pirineus, una barreja de basc i de català. Un avi de l'Aveyron, descendent d'aquells hugonots perseguits a partir de l'Edicte de Nantes, es va establir al principi a la Guingueta d'Ix, a la Cerdanya. Va ser en Jérome, el pare, qui va decidir instal•lar-se a Prada de Conflent ciutat d'història i de cultura, acollidora d'artistes, descoberta gràcies al violoncel•lista Pau Casals. Fa “només”, doncs, vint-i-set anys que va néixer la d'ara endavant cèlebre Casa Pérez, així anomenada en homenatge a la mare d'Henri. Més que una joieria, és un magnífic taller que protegeix especialistes, tots ells artistes i alhora artesans diplomats, una autèntica galeria d'art i un petit museu vivent dedicat a la mestria dels artesans d'antany i als granats. Cada any, 20.000 visitants venen a descobrir-hi tots els secrets dels «Joiells Catalans», uns secrets que els membres de la família Privat, amb tota la seva amabilitat, el seu coneixement i la seva hospitalitat, us ofereixen compartir. |
|
